Polònia : sàtira i ètica periodística

Queco Novell i Manel Lucas minuts abans de la xerrada

És possible fer un periodisme de qualitat a través de la sàtira? Polònia informa fent riure? Els polítics se senten ofesos pels gags emesos al programa? Els actors Queco Novell i Manel Lucas, en una xerrada sobre deontologia a la Universitat Pompeu Fabra, ens expliquen en quins principis es basen per dur la seva feina el dia a dia.

Seguir l’actualitat política només a través del Polònia és una costum entre molts telespectadors, segons han comentat els actors. Però han volgut remarcar que el programa no és una peça informativa. Manel Lucas ha explicat que “El Polònia és un programa d’humor que parla de l’actualitat i sobretot de política” i que encara que “no s’entengués el programa sense sàtira política”, és “un complement, o si de cas un article d’opinió que fa riure però que no és informació en sí mateixa”.

Queco Novell

No obstant, malgrat l’humor, els és imprescindible una formació i coneixement en política ja que, com ha contat Lucas, “seria impossible imitar tan bé els polítics si no haguéssim anat a més de trenta rodes de premsa seves”. I Novell ha parlat sobre les “sessions avorrides al Parlament” que “o abocàvem en un gabinet de psiquiatria o en un programa de televisió” i que li calia espantar els “fantasmes de veure l’escenari polític català sense sàtira”.

A més a més, també ens parlen del “sentit comú”, com ells anomenen, a l’hora de fer la seva feina. Els seus principis es basen en la neutralitat i el repartiment de gags “per proporcionalitat directa, és a dir, per rellevància dels polítics”. En general intenten satiritzar més el govern que l’oposició  i sobretot “no insultar ni tractar temes amb víctimes com per exemple atemptats d’ETA” i tampoc riure’s de les “condicions sexuals, físiques, familiars o personals”.

Ens expliquen que sovint suen la gota grossa per a incloure a l’últim moment la notícia estrella de la setmana que per “horror” arribava el dimecres o dijous quan el programa ja estava tancat i empaquetat. “Moltes vegades hem hagut d’improvisar”, altres, apel·lant a la seva formació periodística, es basaven en la intuïció i fins i tot van arribar a gravar diferents versions.

Manel Lucas

Pel que fa als polítics, diuen que no es queixen massa. “Han d’acceptar l’existència del programa ja que la seva feina del dia a dia no es veu afectada” explica Lucas. “Hi ha qui ho aprofita i firma llibres del Polònia” afegeix Novell. No han rebut mai cap amenaça ni cap queixa ni tan sols de la Casa Reial que, segons Queco Novell, “n’han rebut tant que són els més professionals a l’hora d’encaixar els gags”. Han volgut agrair als responsables de TV3 i als polítics, la llibertat que han tingut ja que “tot el que hem volgut dir, ho hem dit”.

Joëlle Philippe

 

Una anècdota sobre llibertat:

Discurs final de Sergi Mas després de les eleccions del 29-N

2 comentaris

Filed under Xerrades

2 responses to “Polònia : sàtira i ètica periodística

  1. Vladi Díaz

    grande!!!

    què tal tot?

  2. Isma

    que wai no?!

    sembles una periodista de veritat i tot! 🙂 jajajaja

    Felicitats per la crònica sister 🙂 potser algun dia podràs arribar a treballar a Polònia (imitant? 😛 jjaja)

    😉 HUGazo

Deixa un comentari