“La feina del polític és contestar les preguntes del periodista, encara que incomodin” José Gil Franquesa (II)

Segona part de l’entrevista a José Gil Franquesa. Llegir la primera part.

José Gil, foto instantània amb la càmera de l'ordinador

José Gil explica com es van reunir fa unes setmanes a Madrid els directors de Le Monde, El País, The New York Times, Der Spiegel i  The Guardian. “Em feia molta gràcia, els periodistes es miren massa el melic” sentencia i afegeix “no vull que m’expliquin el futur del periodisme, vull que m’expliquin què passa a les seves redaccions on estan fent retallades impressionants” i sobretot “perquè els periodistes no surten al carrer a buscar notícies!“.

“Els periodistes s’han oblidat del lector” José Gil Franquesa

José Gil Franquesa, nascut el 1944, va treballar 14 anys com a redactor en cap del setmanal de El País i va posar en marxa l’editorial del mateix diari, basada en llibres periodístics, va ser sotsdirector de la versió espanyola de Paris Match, director del Diari de Girona, del Nou Diari i de la revista De Viajes. No obstant, em comenta somrient que  “un periodista val el que val el seu últim reportatge, diuen els americans” com per treure’s de sobre tants anys de feina.

“Els mitjans de comunicació no reflecteixen la realitat, la distorsionen” Alicia Oliver

Alicia Oliver al Col·legi de Periodistes

L’Alicia Oliver és la delegada de la Comissió de Periodisme Solidari del Col•legi de Periodistes de Catalunya. Aquesta secció va ser creada l’any 1994 a iniciativa d’un grup de periodistes preocupats pel tractament de la diversitat cultural als mitjans de comunicació i des de llavors ha dut a terme projectes de cooperació i de conscienciació sobre aquest tema.

Actualment, la comissió té tres eixos de treball “primerament volem crear un servei d’assessorament periodístic gratuït per les entitats i associacions petites”- explica Alicia Oliver-. “El segon punt del nostre programa és oferir formació periodística a les entitats perquè puguin relacionar-se sense problemes amb els mitjans de comunicació i puguin enviar notes de premsa i contactar amb diaris, televisions,etc”. Finalment, l’associació té com a objectiu “pressionar, tant les institucions com els mitjans de comunicació perquè tinguin en compte les organitzacions no governamentals, les associacions i les entitats”.

“Amb Internet, han aparegut molts mitjans i tots creuen ser professionals” Joan Vehils (II)

Segona part de l’entrevista amb el director del diari SPORT. Anar a la primera.

Joan Vehils, al seu despatx

¿Si no hagués estat periodista esportiu que li hagués agradat ser?

Periodista en general. Mai m’ho he replantejat  perquè tenia vocació des de ben petit. Sempre he volgut ser-ho. Trobo que el periodisme és una feina molt divertida ja que cada dia és diferent.

Quina és la seva opinió sobre el periodisme actual?

Amb Internet han aparegut molts mitjans i tots creuen ser professionals. Els veritables periodistes són aquells que tenen uns mínims coneixements i transmeten una informació rellevant a la societat. Actualment, tothom es considera periodista i, per tant, es desprestigia la professió.

“Per ser un bon periodista cal ser independent” Joan Vehils (I)

Joan Vehils, director del diari Sport

Joan Vehils Guash (Barcelona, 1965) va estudiar Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Els seus inicis com a professional van ser a la revista ‘Don Balón’ d’on va donar el salt a Antena 3 TV. Al 1998, va passar a ser director de relacions externes del diari SPORT i al 2005 fou nombrat director de comunicació de ‘El Periódico’. A Barcelona Televisió (BTV) també ha estat director del programa ‘3 contra 1’ i productor executiu de ‘El Temps del Picó’.

Actual director del diari SPORT, considera que és periodista “per vocació” i afirma que la independència, les ganes de conèixer què passa, l’esforç i la integritat són característiques que “no es poden perdre mai”