“Els mitjans de comunicació no reflecteixen la realitat, la distorsionen” Alicia Oliver

Alicia Oliver al Col·legi de Periodistes

L’Alicia Oliver és la delegada de la Comissió de Periodisme Solidari del Col•legi de Periodistes de Catalunya. Aquesta secció va ser creada l’any 1994 a iniciativa d’un grup de periodistes preocupats pel tractament de la diversitat cultural als mitjans de comunicació i des de llavors ha dut a terme projectes de cooperació i de conscienciació sobre aquest tema.

Actualment, la comissió té tres eixos de treball “primerament volem crear un servei d’assessorament periodístic gratuït per les entitats i associacions petites”- explica Alicia Oliver-. “El segon punt del nostre programa és oferir formació periodística a les entitats perquè puguin relacionar-se sense problemes amb els mitjans de comunicació i puguin enviar notes de premsa i contactar amb diaris, televisions,etc”. Finalment, l’associació té com a objectiu “pressionar, tant les institucions com els mitjans de comunicació perquè tinguin en compte les organitzacions no governamentals, les associacions i les entitats”.
En aquest sentit, Oliver destaca que s’ha de lluitar perquè les organitzacions no governamentals “siguin fonts informatives” ja que “la seva credibilitat és reconeguda però en canvi apareixen molt poc als mitjans”. Així, puntualitza que “els mitjans de comunicació no són un mirall que reflecteixi la societat, sinó que la distorsionen. No pot ser que els mitjans mostrin escenaris que no tenen res a veure amb la realitat”. “Normalment es mostren les elits polítiques d’un país” cosa que segons Oliver distorsiona la imatge de la societat real “no tot a la vida real és tan polític”.
Durant els últims anys, i després de moltes campanyes de conscienciació, la responsable de la Comissió de Periodisme Solidari assenyala que “s’ha avançat i se segueix avançant, però molt lentament” i reconeix que és necessari un compromís per part de tots els mitjans que asseguri que es respectaran unes pautes a l’hora de tractar la diversitat cultural. “TV3, per exemple, ha apostat per donar veu a aquests col•lectius amb programes especials i la ràdio ho comença a fer també. Potser la premsa escrita és el mitjà que menys ho fa per la falta d’espai”.

Més informació:

• Guia sobre el tractament de la diversitat cultural en els mitjans de comunicació

Neus Vidal